“Nosaltres cuidem dels nostres”

 Amb les últimes notícies que podem llegir als diaris sobre els nomenaments de càrrecs del senyor Torremadé ens sembla ben bé sentir la veu del “padrino” dient : 

Els nomenaments que estem veient aquests últims dies als diaris semblen premis a la fidelitat cap a companys de partit. 

Quantes hores té el dia d'un polític? El mateix Jaume Torremadé ja va explicar que se'ls hi vindria molta feina a sobre pel simple fet de governar en minoria, com justifica doncs el nomenament (de Rosa Portulas) d'una regidora de l'ajuntament com a assessora de la diputació sense deixar el seu càrrec de regidora? El dia té les hores que té, i dubtem que aquesta senyora pugui ser a dos llocs a l'hora per complir amb les seves obligacions. El que no posarem en dubte és la seva capacitat per cobrar dos sous.

 

Per no parlar del cas del nou cap de gabinet (Ferran Pedró), una persona que desconeix la problemàtica del nostre poble ja que ni tan sols viu aquí,  això sí,  que sigui un home de partit no té res a veure amb la seva elecció.

O l’ex-regidora (Tona Torres) que anava número 10 a les llistes i va quedar fora per poc del nou govern convergent, ara ha estat nomenada adjunta a l’alcaldia, donant-se la circumstància que ella cobrarà més que altres regidors amb responsabilitat d’àrea.

Amb aquestes afirmacions no volem posar en entredit ni les capacitats de treball ni la preparació d'aquestes persones, però si deixar clar que de ben segur que a Salt podríem trobar gent igual de preparada o més i no hauríem d'indignar-nos amb les acumulacions de diners i de càrrecs en mans dels mateixos noms de sempre.

Tots els diners que reben tant el govern central, com les diputacions i els ajuntaments, surten d'un sol lloc, les nostres butxaques i és indignant que es vantin d'apretar-se el cinturó retallant-se el sou per ajudar a les comunitats de veïns, quant després com qui no vol la cosa recuperen el perdut escanyant la diputació que ha de donar els diners a l'ajuntament.

Winston Churchill a la segona guerra mundial només li va poder prometre al poble d'Anglaterra sang, suor i llàgrimes. CiU ara ens EXIGEIX el mateix per superar la crisi, nosaltres preferim allò de que primer cal predicar amb l'exemple.