video del ple municipal

  Video del Ple municipal de Salt
 http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=6YZEMook0jY

Auditoria de comptes

Com un dels punts més importants del nostre programa electoral, el nostre partit reclamava una auditoria de comptes per saber el deute real que acumula l'ajuntament. 

Passats els cent dies de cortesia ens sorprèn d'assabentar-nos que el que ha demanat realment CiU no és una auditoria si no un estudi econòmic que no pretén buscar responsables de l'actual situació.

Era un secret a veus el desgavell que hi havia a l'ajuntament quan governaven PSC i ERC, els malbarataments de diners destinats a entitats (més de 260 inscrites) que mai han mogut un dit per el poble. Siguen aquest només un exemple de la política malbaratadora del passat equip de govern.

En escrits que varem publicar abans de les eleccions, ja varem fer públiques les mentides reiteratives sobre l'economia de la vila que publicaven aquest grups, sobre la reducció del deute i la futura inversió en millora del poble. 

PER TANT: 

Després d'escoltar en boca dels regidors de diferents àrees que les arques municipals són buides. 

GENT PER SALT DEMANEM: 

1.    Que l'estudi econòmic de Xaloc esdevingui també una auditoria per depurar responsabilitats de l'actual situació econòmica de la nostre vila.

2.    Que l'actual equip de govern o el Sr. Jaume Torramadé en qualitat d'alcalde faci públic l'estat econòmic REAL del nostre municipi.

3.    Que s'actuï d'acord amb la justícia en cas de que es detectin irregularitats en les finances municipals que va dur a terme l'anterior equip de govern.

Josep Pericot

Vostè estava a la Comissió de Reis de Salt, quants anys hi va col.laborar?
La meva col ·laboració amb la Comissió de Reis ha estat d'onze anys com a president i un com col
·laborador.
Ens podria explicar quina era la seva feina i la de tots els seus companys.
El meu treball consistia a coordinar el programa, reunions, aconseguir els recursos tant econòmics com de persones i entrevistar-me amb els responsables municipals.
Amb la resta de companys, vicepresident, tresorer, secretari així com els col ·laboradors restants treballar durant sis mesos per fer feliços per un dia a tots els nens i nenes de Salt.
Quin va ser el motiu de la seva dimissió?
El motiu de dimissió estava molt clar, es reclama un local amb espai per a tot el material així com tenir-lo en condicions i arribat el moment poder treballar bé i poder muntar les carrosses, però amb el nou emplaçament que ens cedia el Sr. Joan Boada exregidor d'urbanisme això era impossible quan jo havia comprovat que a altres entitats del municipi sí l'hi cedia.
Hi va haver pressions de terceres persones perquè dimitís?
En una reunió que es va tenir a l'ajuntament entre l'Alcaldessa Sra. Iolanda Pineda i el Sr. Boada així com la junta de la calvalgata de reis per parlar del tema i solucionar-ho, ens van dedicar trenta minuts abandonant la reunió sense cap solució.
Arribat aquest punt la junta de la cavalgata de reis es planteja el fer o no la cavalgata.
Es produeix una reunió de diferents enti-tats esmentades per l'ajuntament i aquestes decideixen fer la cavalcada de Reis, és en quest moment quan decideixo que deixo aquesta organització amb tots els meus companys ja que allà comprovo que les entitats presents no ens donen suport en la nostra reivindicació i veient que per darrera diuen pestes de l'ajuntament i després fan una altra cosa.
Quines directrius haurà de seguir la nova Comissió perquè surtin els Reis?
Ganes de treballar.
Com creu que seran els nous Reis i creu que a la gent li agradaran?
Els nous Reis seran igual que l'any anterior. No crec que facin les carrosses noves, això requereix molta feina i dedicar moltes hores per poder presentar alguna cosa nova i penso que com estan les coses, econòmicament no serà possible. Tant de bo m'equivoqui, pel bé dels nens de Salt.
Què creu que és millor, degut a les seves vivències, una cabalgata extensa i de poca qualitat, o cal fer-la més curta però amb una qualitat notable?
Es va a parlat sempre en la Comissió que no es modificaria l'esperit del que són els reis i és que no som partidaris d'introduir personatges de la televisió com els dibuixos animats. Això no és el criteri nostre, nosaltres sempre hem volgut ser fidels a la tradició.
Què diferencia els Reis de Salt dels Reis d’altres poblacions?
La diferència dels reis de Salt amb la resta de pobles veïns és que nosaltres mai hem volgut copiar i sempre hem volgut ser nosaltres mateixos.
La nova junta d'aquest any ja a copiat alguns aspectes de la de Girona com ara el campament, i això és idea del Sr. Borrell exregidor de cultura i en la qual cosa no estàvem d'acord.
Finalment, tornarà a la Comissió algun dia per tal de que tots els saltencs i santenques ens beneficiem de la seva experiència?
NO, els motius són suficients, hem plegat i no torno. La tranquil · litat és bona i és moment de gaudir dels néts, esperar els reis, acompanyar cosa que fins ara en onze anys no he pogut fer.


Gent Per Salt vol agrair al Sr. Pericot el donar-nos l'oportunitat de parlar amb ell i explicar aquestes coses tan interessants que creiem que els ciutadans de Salt han de saber.
Serveixi aquesta entrevista com un petit homenatge al Sr. Pericot i la seva família així com a totes las persones que han col·laborat ja que gràcies a ells durant 11 anys han dedicat temps, ganes i esforç perquè els nens i nenes de Salt tinguessin els seus reis.

Engany en les municipals

Sense grans despeses de publicitat, sense programa electoral, només apel·lant als instints més primaris de l'ésser humà amb la frase “Primer els de casa”, a les passades eleccions Plataforma per Catalunya va obtenir tres regidors a l'ajuntament de Salt.

Tres? NO, dos ja s'han despenjat d'aquest grup perquè no s'havien adonat del que significava realment aquest missatge.

Sota l'argument de que els seus electors varen votar a les persones i no el grup, aquests individus s'aferren a unes cadires que no els hi corresponen. És molt difícil de defensar aquesta opinió quan no varen aparèixer a cap cartell de propaganda electoral ni varen organitzar cap míting on donessin a conèixer les seves idees, no les del grup, les seves. Idees pròpies que marquessin un distanciament de les de PxC.

Seguint aquest argument, si ells sols ja eren tant coneguts al poble, perquè no es varen presentar sota les seves pròpies sigles?
Així doncs, deixant de banda la poca confiança que inspiren dues persones amb tant poca capacitat d'anàlisi com per no adonar-se d'on es ficaven, a qui representen? Ja no representen al grup que els va ficar en aquesta posició, per tant ja no representen als electors que els hi varen fer confiança.
Amb quin dret s'asseuen a les seves cadires de regidors?
La nostra opinió és que el dret que ells defensen és el d'escalfar la cadira i cobrar a final de mes.

Un cop més la política municipal ens porta a recordar el pati del col·legi on cantàvem la cançó d'en Pere de la cullera:

Dolent més que dolent, Que dirà la gent?
Que diguin el que vulguin que jo ja estic content

“Nosaltres cuidem dels nostres”

 Amb les últimes notícies que podem llegir als diaris sobre els nomenaments de càrrecs del senyor Torremadé ens sembla ben bé sentir la veu del “padrino” dient : 

Els nomenaments que estem veient aquests últims dies als diaris semblen premis a la fidelitat cap a companys de partit. 

Quantes hores té el dia d'un polític? El mateix Jaume Torremadé ja va explicar que se'ls hi vindria molta feina a sobre pel simple fet de governar en minoria, com justifica doncs el nomenament (de Rosa Portulas) d'una regidora de l'ajuntament com a assessora de la diputació sense deixar el seu càrrec de regidora? El dia té les hores que té, i dubtem que aquesta senyora pugui ser a dos llocs a l'hora per complir amb les seves obligacions. El que no posarem en dubte és la seva capacitat per cobrar dos sous.

 

Per no parlar del cas del nou cap de gabinet (Ferran Pedró), una persona que desconeix la problemàtica del nostre poble ja que ni tan sols viu aquí,  això sí,  que sigui un home de partit no té res a veure amb la seva elecció.

O l’ex-regidora (Tona Torres) que anava número 10 a les llistes i va quedar fora per poc del nou govern convergent, ara ha estat nomenada adjunta a l’alcaldia, donant-se la circumstància que ella cobrarà més que altres regidors amb responsabilitat d’àrea.

Amb aquestes afirmacions no volem posar en entredit ni les capacitats de treball ni la preparació d'aquestes persones, però si deixar clar que de ben segur que a Salt podríem trobar gent igual de preparada o més i no hauríem d'indignar-nos amb les acumulacions de diners i de càrrecs en mans dels mateixos noms de sempre.

Tots els diners que reben tant el govern central, com les diputacions i els ajuntaments, surten d'un sol lloc, les nostres butxaques i és indignant que es vantin d'apretar-se el cinturó retallant-se el sou per ajudar a les comunitats de veïns, quant després com qui no vol la cosa recuperen el perdut escanyant la diputació que ha de donar els diners a l'ajuntament.

Winston Churchill a la segona guerra mundial només li va poder prometre al poble d'Anglaterra sang, suor i llàgrimes. CiU ara ens EXIGEIX el mateix per superar la crisi, nosaltres preferim allò de que primer cal predicar amb l'exemple.

Als pobres / incívics ni aigua

 En referència al article publicat per IPS a Tot Salt  amb el capçal  “ als pobres ni aigua”, nosaltres  l’hauríem encapçal.lat   “ als incívics ni aigua “   o es que  hem de permetre , en nom del bonisme i de ay pobrets quina pena, que a Salt es degradin dia  a dia , els espais públics on tot estigui permès, on amb l’excusa de  que  on viuen no tenen aigua, puguin utilitzar  a les  fonts públiques   con a quarto de bany  públic  on rentar-se el cap , els peus o lo que cuelga, davant de tothom,i ja posats, donat que ja que  tampoc poden tirar de la cadena, que facin les  seves  necessitats al costat de la font, i de passo  els, okupas, podrien  fer-hi una cabana de fulles de palmera al costat de la font,  i així els turistes ja no haurien de anar a fer safaris fotogràfics  a l´Africa  tropical.

Els Ajuntaments de Girona ,Barcelona, Madrid  o de les principals capitals  europees Paris, Londres o New York, podrien prendre exemple de Salt, i Així tornar a l’edat de pedra.

Els de IPS , o se els  en va l’olla, o aspiren al títol de Madre Teresa, la solució no es aquesta, al  nostre entendre, si no  utilitzin  els  Ajuts que reben de l’ajuntament, per pagar els rebuts  de la comunitat, de l’aigua i de la  llum, en lloc de comprar- se una televisió de  plasma  o  un mòbil i passar-se el dia  parlant per telèfon, per exemple o que les seves comunitats  religioses,  col·laborin  amb ajuts complementaris, amb  part dels diners que tenen per fer  macro-mezquites.

Embolica que fa fort

Ja tornem a  ser-hi pel  troc, ja feia maça  temps que no es parlava  de Salt. EL nostra  alcalde el que pretén  curar  un càncer amb una aspirina, d’intenció hi es , però el remei es un altra. Ell , que es metge  sap  que els càncers tenen solució si es detecten  al principi de tot, però que quan son terminals  no tenen cura possible. La pregunta que ens  fem els  Saltencs  es, perquè la mitjana  de població d’immigrants de la majoria de municipis es del 16%  i Salt en te el 48% de reconeguts?   contant  amb els que no estan en nòmina, serem  mes del 60%.

El desmadre va començar precisament durant el seu  últim mandat, i es va desmadrar del tot durant  el del PSC, es el resultat del bonisme,  i de la xocolata del lloro per tothom, Salt es  la terra de promissió, i la ONG  municipal mes gran del Pais, es per  aixó que la portaveu de Caritas de Girona estava  tan encantada amb l´anterior govern municipal, per  fer-se´n càrrec del la meitat de la seva clientela del Gironés.

Es evident i prioritari que l´actual equip de govern , ha de posar fil a l’agulla  per regularitzar i controlar tot aquest  desgavell, però repartir el nostra problema per els municipis de l’entorn   no es factible i menys  sense el consens dels alcaldes  afectats .

Quina es doncs la solució, difícil i complicat, però pensem que , en primer lloc , s’hauria d’actualitzar  el padró municipal, per saber qui viu a cada escala i que está legalitzat i qui no ho està, en segon lloc , tancar Salt 70 i revisar  cas  per cas, tots els ajuts  i subsidis  que s’atorguen als immigrants , donant-los únicament  i per un termini delimitat en el temps, als  que reuneixin les condicions requerides i estiguin al corrent de pago de les seves obligacions ciutadanes ( comunitats, aigua , llum, impostos municipals etc ) i per descomptat, retirar  els ajuts  i subsidis a  tots aquells que n’abusen i n’han fet el seu  modus vivendi  in eternum,  m’entres prenen el té   asseguts , tot el dia, en els bars de la Plaça de Catalunya.

M’entres no tallem  el pol d’atracció  que es  el  lògo de  “ a Salt tot de franc “ no aturarem  l’arribada continua d’immigrants ,organitzada i dirigida  per les  màfies locals  i pot ser que  quan molts vegin que se els ha acabat el negoci  de viure gratis a costa nostre.  

De Salt al cel.

Aquesta sembla ser la frase que li passa pel cap al Sr. Anglada cada cop que al nostre poble passa algun fet digne de sortir a les noticies, encara que el desgavell que s'ha viscut dins el seu partit sigui (en part) el centre d'aquestes.

De la situació sentimental que visquin els seus components nosaltres ni en tenim res a dir, ni és la nostra intenció ficar-hi cullerada, però sí volem fer reflexionar als seus electors sobre la poca fiabilitat dels seus representants a l'ajuntament, tant del senyor Anglada que no dubta a fitxar qualsevol persona disponible deixant de banda els seus ideals de puresa racial, com la poca cultura política dels seus integrants que ara diuen que no sabien on es ficaven ja que desconeixien els autèntics ideals que representava PxC.

La presència del Sr. Anglada a la vila no hauria estat malament si s'hagués limitat a intentar posar ordre dins les seves files, llàstima que a més hagi de ficar el nas dins la política municipal  per a encendre els ànims amb l'afer de la ubicació dels centres de culte.

Nosaltres des de bon començament hem donat suport a la ubicació d’aquests als polígons industrials per a evitar situacions com talls de carrers il·legals, ocupacions indegudes de la via pública i per suposat acabar amb les cessions d'equipaments públics amb guany 0 i assumint-ne els costos de neteja i calefacció. Ara bé, això no vol dir convertir els pocs terrenys disponibles per a la indústria que tenim al poble en un fòrum de les religions mundials. De ben segur que altres pobles dels nostres voltants amb més disponibilitat de terreny també poden assumir algun centre de culte. O aquests han de ser tots a Salt perquè als altres llocs fan lleig?

Pel que fa a les manifestacions volem deixar clar que tot i el nostre rebuig cap a les idees extremistes que defensa PxC tenen el mateix dret a manifestar-se que qualsevol altre partit, tot i això considerem encertada la decisió de la conselleria d'interior de prohibir-la per el risc d'aldarulls que comporta, de la mateixa manera que s'hauria d'haver prohibit la contra-manifestació que es va dur a terme.

És molt fàcil venir de fora del poble a encendre els ànims dels immigrants amb crits racistes i quan comencen els disturbis fotre el camp com fa el Sr. Anglada, al igual que és molt fàcil cridar per la defensa de la construcció d'un centre de culte a Salt i després marxar cap a Girona com fa el Sr. Jordi Navarro de la CUP. És molt còmode donar suport a instal.lacions que s’ubicaran a les viles dels altres.

Tant el Sr. Anglada com el Sr. Navarro ja formen part dels seus consistoris pertinents, i encara que són lliures de donar les seves opinions els agraïriem que anessin a muntar merdes als seus pobles que nosaltres ja tenim prou amb els nostres.

En el programa electoral de CiU hi vèiem algunes actituds que generaven esperança, però a punt d’exaurir-se el marge de cortesia per a evaluar l’acció de govern des de l’alcaldia només s’estan realitzant una sèrie de propostes difícils de dur a terme sense la col·laboració dels pobles veins als quals les coses ja els hi estan bé com estan. Ens comença a preocupar que les propostes del Sr.Torramadé no es vegin reflexades en accions a peu de carrer.

Inauguració de la seu de Gent Per Salt