Engany en les municipals

Sense grans despeses de publicitat, sense programa electoral, només apel·lant als instints més primaris de l'ésser humà amb la frase “Primer els de casa”, a les passades eleccions Plataforma per Catalunya va obtenir tres regidors a l'ajuntament de Salt.

Tres? NO, dos ja s'han despenjat d'aquest grup perquè no s'havien adonat del que significava realment aquest missatge.

Sota l'argument de que els seus electors varen votar a les persones i no el grup, aquests individus s'aferren a unes cadires que no els hi corresponen. És molt difícil de defensar aquesta opinió quan no varen aparèixer a cap cartell de propaganda electoral ni varen organitzar cap míting on donessin a conèixer les seves idees, no les del grup, les seves. Idees pròpies que marquessin un distanciament de les de PxC.

Seguint aquest argument, si ells sols ja eren tant coneguts al poble, perquè no es varen presentar sota les seves pròpies sigles?
Així doncs, deixant de banda la poca confiança que inspiren dues persones amb tant poca capacitat d'anàlisi com per no adonar-se d'on es ficaven, a qui representen? Ja no representen al grup que els va ficar en aquesta posició, per tant ja no representen als electors que els hi varen fer confiança.
Amb quin dret s'asseuen a les seves cadires de regidors?
La nostra opinió és que el dret que ells defensen és el d'escalfar la cadira i cobrar a final de mes.

Un cop més la política municipal ens porta a recordar el pati del col·legi on cantàvem la cançó d'en Pere de la cullera:

Dolent més que dolent, Que dirà la gent?
Que diguin el que vulguin que jo ja estic content