SALT I EL SEU COMERÇ

 Sobre l’article aparegut a la premsa local referint-se al comerç de Salt nosaltres hi estem d’acord amb quasi tot” menys en el fet de que, si estem com estem, no és perquè els comerciants no s’hagin sabut “re-inventar” sinó més aviat, per la deixadesa l’inoperància i la falta de previsió, tant dels anteriors equips de govern com de la federació de comerciants que era qui hauria de haver vetllat per evitar la degradació del nostre comerç, enfrontant-se amb els responsables de torn en defensa dels interessos del comerç i del poble, en lloc de posar el cap sota l’ala per no perdre els privilegis de les subvencions que l’ajuntament els dóna.
Avui la Zona Centre és el resultat de les males polítiques dels diferents equips de Govern que han governat a Salt en molts anys. Però és clar, el més fàcil és donar la culpa als altres, als fotuts comerciants “de tota la vida”, a qui sinó.
Volem lloar l’esperit i l’empenta de la nostra regidora de comerç, la Sra Fanny Carabellido, en fer propostes i exposar-nos idees per rellançar l’activitat del comerç de proximitat de l´interior del poble, encara que no sàpiga com fer-ho ni tingui recursos per dur-los a terme.
Pot ser hauria de tenir en compte que el que cal re-soldre, per donar viabilitat al seus projectes, és que el comerç de Salt gaudeixi d’uns bons accessos, de places de pàrquing en zones blaves i de seguretat ciutadana, tant per la gent del poble,
com per la gent que vulgui visitar-nos.
Per altre part, ens sembla que encara no té gaire clar, malgrat que ens consta que se l’hi ha explicat, del perquè de sobte s’han reactivat dues Associacions de Comerciants, doncs per allò de “si vols ser ben servit fes-te tu mateix el llit”, que és el mateix que dir que estant descontents i defraudats per la nul·la gestió de la federació de Comerciants, a la qual estaven fins ara integrats, en la representació dels interessos del comerç de Salt que amb el seu silenci i absentisme els ha portat a l'actual estat de degradació en què es troba el nostre comerç local. Ho prova el fet que han passat de tenir més de 150 socis a tenir-ne poc menys d’una cinquantena.
Tampoc sembla que tingui clar que el comerç de Salt tingui “necessitats molt diferents”, tal i com ella diu. El comerç de Salt té una única necessitat conjunta que és sortir del pou en què

SALT I EL SEU COMERÇ

Sobre l’article aparegut al la premsa local referint-se al comerç de Salt  nosaltres hi estem d’acord amb  “ quasi tot “  menys en el fet de que , si estem com estem ,no es perquè els comerciants no s’hagin sabut “  reinventar “  sinó mes aviat, per la deixadesa d’inoperància i la falta de previsió  , tant dels anteriors equips de govern com de la federació de comerciants que  era qui hauria de haver vetllat per evitar la degradació del nostre  comerç, enfrontant-se amb  els responsables de torn en defensa  dels interessos del comerç i del poble, en lloc de posar el cap sota l’ala  per  no perdre els privilegis de les  subvencions  que l’ajuntament els dona. Resultat , avui la Zona Centre  es el mes semblant a un Zoco marroquí, on  quasi no s’hi troba  cap comerç que desperti l´interés del client de qualitat. Però clar  el mes fàcil es donar la culpa  als altres , als fotuts comerciants “de tota la vida” , a qui  sinó.

Volem  lloar, l’esperit i l’empenta  de la nostra regidora de comerç  la Sra Fanny Carabellido, en fer propostes i esposar-nos  idees per rellançar l’activitat del  comerç de proximitat de l´interior del poble,  encara que no sàpiga com fer-ho  ni tingui recursos  per dur-les a terme. Pot ser  hauria de tenir en compte  que el que cal resoldre, per donar viabilitat al seus projectes, es que el comerç de  Salt gaudeix d’uns bons accessos, places de pàrquing  en zones blaves i seguretat ciutadana, tan per la gent del poble, com per la gent que vulgui  visitar-nos.

Per altre part, ens sembla que   encara no te gaire clar , malgrat que  ens consta que se l’hi  ha explicat , del perquè de sobta  s’han reactivat  dues  Associacions de Comerciants , dons per allò de “ si vols esser ben  servit festa tu mateix el llit “  que es el mateix que dir que perquè estan descomptents i defraudats per la  nul·la gestió de la federació de Comerciants , a la qual  estaven fins  ara  integrades , en la representació dels interessos del comerç de Salt   que   amb el seu silenci i absentisme  els ha portat a  l´actuàl estat de degradació en que es troba el nostre comerç local. Ho prova el fet que han passat de tenir mes de 150 socis a tenir-ne poc mes d’una cinquantena.

Tampoc sembla que tingui clar que  el comerç de Salt  tingui “necessitats molt diferents”   ,  tal i com  ella  diu. El comerç de Salt te una ùnica  necessitat conjunta i  que es  ,  surtir del pou en que es troba.

ELS MISERABLES

La solidaritat és un dels millors sentiments de l'ésser humà, la capacitat de sentir quan algú ho esta passant malament i la necessitat de donar-li un cop de mà, un bonic sentiment que algun expert en màrqueting ja s'ha afanyat a apropiar-se per a dignificar la imatge d'una entitat bancària, que amb el nom de lloguers solidaris està oferint pisos a la plaça Catalunya de Salt per 150 euros al mes.

Esperem no ser mal interpretats, la mesura d'oferir pisos a baix preu per a gent que està passant per mals moments és molt lloable, però no deixa de tenir un punt de cinisme quan molta de la gent que necessita aquesta solidaritat ha estat desnonada de casa seva. Haurien estat solidaris si no haguessin desnonat ningú, és molt hipòcrita que el mateix banc que ha obtingut aquests pisos fent-ne fora els ocupants que passaven penúries econòmiques ara es disfressin de mare Teresa de Calcuta per oferir-los a altres persones en la mateixa situació, només una cosa ha canviat, el nom del propietari.

Perquè al cap i a la fi l'objectiu és mantenir els pisos en condicions i que no els okupin, si s'ha de rebentar el preu de mercat per aconseguir-ho, endavant, de passada netegen una mica la mala imatge i quan sigui el moment ja es vendran el pis. L'important es que aquest estigui ben cuidat no fos cas que s'haguessin de gastar més diners en vigilar-lo o reformar-lo.

I quan parlem del tema de rebentar el preu del lloguer no estem defensant els especuladors, si no la situació de moltes famílies joves que veient-se a l'atur han tornat a casa dels pares i amb el preu del lloguer de la seva vivenda fan front a la hipoteca dels bancs solidaris, a qui no els hi vindria malament un pis més per oferir als necessitats.

Però fins i tot en la solidaritat hi han diferències, un pis a la placa Catalunya de Salt 150 Euros, si el vols a la zona de Germans Sàbat 300. En aquestes condicions és poc probable que Salt deixi mai de ser considerat un Gueto si els bancs pretenen fer-hi venir la gent amb més risc d'exclusió social, els pobres més pobres cap a les zones on més castiga la crisi. Difícilment així es redreçarà la situació i la imatge del nostre poble.

Aquesta vegada els miserables no són els pobres, són els bancs que embruten un sentiment noble amb l'objectiu de treure diners al preu que sigui, un altre mostra de l'avaricia que ens ha portat a la crisi que avui vivim.  No és que no tinguin consciència, és que la presten al 15% d'interès.

Surt en llibertat l'incendiari de Salt

Raby Azzahir, el veí de Salt
de 30 anys que divendres va calar foc a un cotxe patrulla de la policia local de Salt, va ruixar un sergent amb benzina i va amenaçar de cremar dos policies i ell mateix, va quedar en llibertat provisional sense fiança ahir després de declarar davant del jutjat. Azzahir, que està imputat per danys, atemptat i amenaces, va confessar que havia perpetrat l'incendi com a acte
de revenja per l'expulsió del seu germà Moha Azzahir,
que el mateix divendres, aproximadament a la mateixa hora que el seu germà atacava la policia, va emprendre vol cap al Marroc en compliment de l'ordre d'expulsió que li havia decretat la subdelegació del govern.

L'expulsió de Moha Azzahir és una de les expulsions anomenades qualificades per la Policía Nacional, que consisteixen a expulsar estrangers que acumulen molts antecedents policials i que es consideren elements desestabilitzadors de la seguretat ciutadana. Aquest any i fins ara se n'han fet una vuitantena i les autoritats municipals i policials coincideixen que estant essent una mesura prou efectiva per reduir les denúncies i la delinqüència. En el cas de Moha Azzahir, que acumulava una dotzena d'antecedents policials des que era major d'edat –els antecedents d'abans de complir els 18 anys no compten–, s'havia intentat aturar l'expulsió sense èxit.

T.S.

Darrera actualització ( Diumenge, 20 de novembre del 2011 02:00 )

Publicat a

• El Punt Avui. Comarques Gironines 20-11-2011 Pàgina 40

I tu més.

CiU ha perdonat una multa a un bar de Salt perquè es propietat de Tona Torres, adjunta a l'alcaldia.

I tu més corrupte que jo, que el PSC va atorgar a dit un pis de protecció oficial a un cunyat de la  ex-regidora Maria Quer.

I tu més corrupte que jo, que CiU a fet de gerent de les Bernardes al regidor Robert Fàbregues inflant-li el currículum.

I tu més corrupte que jo, que el PSC ha nomenat a Iolanda Pineda senadora tot i perdre les eleccions.

I així es van llençant els plats pel cap els nostres càrrecs electes, com que al poble tot es perfecte i funciona de meravella tenen tot el temps del món per obrir el cubell d'escombraries i anar llençant-se merda per sobre, després es queixen de que l'ombra de la corrupció estigui per sobre de qualsevol polític.

Si poden demostrar qualsevol d'aquestes acusacions que no paren de fer-se, que es denunciïn i que els jutjats facin la seva feina condemnant als culpables, però segur que al final aquí no passa res, sembla ben bé que els uns tinguin la mà al coll dels altres i se l'apretin només el justet, no fós cas que es fessin mal.

S’IMPOSA EL SENY

Am la futura llei de comerços  Ikea no podrà implantar-se  ni  a Salt  ni en cap altre municipi petit,  sembla ser que a algú de la Generalitat  se l’hi han  activat  les neurones  i han decidit pensar amb el cap en lloc de amb la cartera , que es el que  han fet i fan   mols ajuntaments, tan uns com els altres, per intentar tapar el  desmesurat forat negra del deute municipal, sigui com sigui, passant inclús per sobre els cadàvers dels malaurats  petits comerciants autòctons, que en prou feines fan calaix per  pagar els  inflats rebuts  municipals .

Algú ha decidit prendre mesures  perquè diuen  que  , textualment , “ perquè va en contra del model del comerç  de  proximitat " que es el que es vol potenciar  i “ per evitar un efecte  devastador sobre el petit comerç “

Efecte devastador  sobre el petit comerç, aquesta es la mare dels ous. Les grans multinacionals, s’aprofiten de la cobdícia i dels curts gambals de mols ajuntaments, que practiquen amb ells la política de la  pastanaga i el burro , el prometen  diners i 400 llocs de treball, que ni tan sols seran del poble, i no els  parlen del efectes col·laterals  i es que 400 famílies perdran  el seu mitja de vida i el seu patrimoni, guanyat amb l’esforç de duos o tres generacions.

L’exemple  mes  evident i palmari , Salt on  cada dia mes comerços autòctons,  es veuen obligats   a tancar  o a emigrar del seu poble per instal·lar-se  a  Girona  degut al “efecte devastador” que ha convertit el nostre comerç de tota la vida , en comerç tercermundista  i de baixa  qualitat, es per això que  ara tenim la renda per  càpita mes baixa del Pais , i es per  això que la Federació de Comerciants abans tenia   mes de cent cinquanta  afiliats  i ara a penes en tenen 50 , conseqüència de vetllar mes per els interessos de l’ajuntament que per els interessos dels comerciants.

AUDITORIA NECESSÀRIA

Com un dels punts més importants del nostre programa electoral, el nostre partit reclamava una auditoria de comptes per saber el deute real que acumula l'ajuntament. Passats els cent dies de cortesia ens sorprèn d'assabentar-nos que el que ha demanat realment CiU no és una auditoria si no un estudi econòmic. La diferència entre els dos, és que el primer busca en què s'han emprat els diners mentre que el segon es podria traduir bàsicament en “com ens en podem sortir amb el que tenim”.

Era un secret a veus el desgavell que hi havia a l'ajuntament quan governaven PSC i ERC, els malbarataments de diners destinats a entitats (més de 260 inscrites)  . En escrits que varem publicar abans de les eleccions, ja varem fer públiques les mentides reiteratives sobre l'economia de la vila que publicaven aquest grups, sobre la reducció del deute i la futura inversió en millora del poble.

Ara toca pagar els plats trencats ¿qui ho ha de pagar? Els de sempre, els que no hi tenen cap culpa, anem al més fàcil, que pagui el ciutadà, apugem-los els impostos un 5% i llestos.

Tenen els sants bemols d’apujar l’Impost de Béns Immobles quan, degut a la crisi global, i a la mala gestió i planificació dels anteriors consistoris  els Béns Immobles de Salt s’han devaluat més del 50% del seu valor inicial, sobretot els ubicats a la zona centre. Actuament el BBVA ven un pis a la Plaça Gaudí de 61 m2 per 40.000 euros, aquesta informació i d’altra es pot veure a la web del mateix banc. Patètic.

L’oposició, excloent el PP, en lloc de defensar els interessos dels seus electors o demanar-los danys i perjudicis per la pèrdua econòmica que ens han ocasionat per el seu mal fer, o de fer-los rebaixar l’impost en el mateix percentatge que ho ha fet el valor dels immobles, aplaudeixen i aproven la mesura.

S’incrementa amb un 7% la taxa per deixalles al comerç per acabar d’amargar-los, com si no en tinguessin prou amb la greu caiguda de vendes per la crisi i la competència de les grans superfícies. Quines deixalles fa una merceria, una immobiliària, una llibreria o una sabateria? doncs menys que una vivenda.

La federació de comerciants, calladets, com sempre. Amb representants com aquests val més no tenir-ne cap, que surt més barat.

Per equilibrar i sanejar la hisenda municipal, nosaltres proposem que en lloc de fer pagar sempre al sofert ciutadà, s’eliminin despeses i sous municipals innecessaris, càrrecs subcontractats per fer la feina dels que han estat elegits   per fer-la, mentre ells tenen un segon càrrec i un segon sou. Revisar i controlar el programa de subvencions i ajuts municipals a persones i entitats que n’han fet el seu negoci. Establir un pagament per cedir instal.lacions municipals a grups i entitats, siguin esportives, lúdiques o religioses. 

Retirada Cartells

Veïns de la Massana ens han fet arribar la queixa de que encara resten alguns dels nostres cartells de propaganda electoral enganxats en aquest sector.

Hem pogut comprovar que es tracta de dotze cartells enganxats entre els carrers Francesc Macià, Guillaries i Moreneta

Gent Per Salt vol demanar disculpes als veïns afectats, lamentem el descuit per part nostre i informem de que  hem procedit a la retirada d'aquests cartells.

Atentament:

video del ple municipal

  Video del Ple municipal de Salt
 http://www.youtube.com/watch?feature=player_detailpage&v=6YZEMook0jY

Auditoria de comptes

Com un dels punts més importants del nostre programa electoral, el nostre partit reclamava una auditoria de comptes per saber el deute real que acumula l'ajuntament. 

Passats els cent dies de cortesia ens sorprèn d'assabentar-nos que el que ha demanat realment CiU no és una auditoria si no un estudi econòmic que no pretén buscar responsables de l'actual situació.

Era un secret a veus el desgavell que hi havia a l'ajuntament quan governaven PSC i ERC, els malbarataments de diners destinats a entitats (més de 260 inscrites) que mai han mogut un dit per el poble. Siguen aquest només un exemple de la política malbaratadora del passat equip de govern.

En escrits que varem publicar abans de les eleccions, ja varem fer públiques les mentides reiteratives sobre l'economia de la vila que publicaven aquest grups, sobre la reducció del deute i la futura inversió en millora del poble. 

PER TANT: 

Després d'escoltar en boca dels regidors de diferents àrees que les arques municipals són buides. 

GENT PER SALT DEMANEM: 

1.    Que l'estudi econòmic de Xaloc esdevingui també una auditoria per depurar responsabilitats de l'actual situació econòmica de la nostre vila.

2.    Que l'actual equip de govern o el Sr. Jaume Torramadé en qualitat d'alcalde faci públic l'estat econòmic REAL del nostre municipi.

3.    Que s'actuï d'acord amb la justícia en cas de que es detectin irregularitats en les finances municipals que va dur a terme l'anterior equip de govern.

Josep Pericot

Vostè estava a la Comissió de Reis de Salt, quants anys hi va col.laborar?
La meva col ·laboració amb la Comissió de Reis ha estat d'onze anys com a president i un com col
·laborador.
Ens podria explicar quina era la seva feina i la de tots els seus companys.
El meu treball consistia a coordinar el programa, reunions, aconseguir els recursos tant econòmics com de persones i entrevistar-me amb els responsables municipals.
Amb la resta de companys, vicepresident, tresorer, secretari així com els col ·laboradors restants treballar durant sis mesos per fer feliços per un dia a tots els nens i nenes de Salt.
Quin va ser el motiu de la seva dimissió?
El motiu de dimissió estava molt clar, es reclama un local amb espai per a tot el material així com tenir-lo en condicions i arribat el moment poder treballar bé i poder muntar les carrosses, però amb el nou emplaçament que ens cedia el Sr. Joan Boada exregidor d'urbanisme això era impossible quan jo havia comprovat que a altres entitats del municipi sí l'hi cedia.
Hi va haver pressions de terceres persones perquè dimitís?
En una reunió que es va tenir a l'ajuntament entre l'Alcaldessa Sra. Iolanda Pineda i el Sr. Boada així com la junta de la calvalgata de reis per parlar del tema i solucionar-ho, ens van dedicar trenta minuts abandonant la reunió sense cap solució.
Arribat aquest punt la junta de la cavalgata de reis es planteja el fer o no la cavalgata.
Es produeix una reunió de diferents enti-tats esmentades per l'ajuntament i aquestes decideixen fer la cavalcada de Reis, és en quest moment quan decideixo que deixo aquesta organització amb tots els meus companys ja que allà comprovo que les entitats presents no ens donen suport en la nostra reivindicació i veient que per darrera diuen pestes de l'ajuntament i després fan una altra cosa.
Quines directrius haurà de seguir la nova Comissió perquè surtin els Reis?
Ganes de treballar.
Com creu que seran els nous Reis i creu que a la gent li agradaran?
Els nous Reis seran igual que l'any anterior. No crec que facin les carrosses noves, això requereix molta feina i dedicar moltes hores per poder presentar alguna cosa nova i penso que com estan les coses, econòmicament no serà possible. Tant de bo m'equivoqui, pel bé dels nens de Salt.
Què creu que és millor, degut a les seves vivències, una cabalgata extensa i de poca qualitat, o cal fer-la més curta però amb una qualitat notable?
Es va a parlat sempre en la Comissió que no es modificaria l'esperit del que són els reis i és que no som partidaris d'introduir personatges de la televisió com els dibuixos animats. Això no és el criteri nostre, nosaltres sempre hem volgut ser fidels a la tradició.
Què diferencia els Reis de Salt dels Reis d’altres poblacions?
La diferència dels reis de Salt amb la resta de pobles veïns és que nosaltres mai hem volgut copiar i sempre hem volgut ser nosaltres mateixos.
La nova junta d'aquest any ja a copiat alguns aspectes de la de Girona com ara el campament, i això és idea del Sr. Borrell exregidor de cultura i en la qual cosa no estàvem d'acord.
Finalment, tornarà a la Comissió algun dia per tal de que tots els saltencs i santenques ens beneficiem de la seva experiència?
NO, els motius són suficients, hem plegat i no torno. La tranquil · litat és bona i és moment de gaudir dels néts, esperar els reis, acompanyar cosa que fins ara en onze anys no he pogut fer.


Gent Per Salt vol agrair al Sr. Pericot el donar-nos l'oportunitat de parlar amb ell i explicar aquestes coses tan interessants que creiem que els ciutadans de Salt han de saber.
Serveixi aquesta entrevista com un petit homenatge al Sr. Pericot i la seva família així com a totes las persones que han col·laborat ja que gràcies a ells durant 11 anys han dedicat temps, ganes i esforç perquè els nens i nenes de Salt tinguessin els seus reis.

Engany en les municipals

Sense grans despeses de publicitat, sense programa electoral, només apel·lant als instints més primaris de l'ésser humà amb la frase “Primer els de casa”, a les passades eleccions Plataforma per Catalunya va obtenir tres regidors a l'ajuntament de Salt.

Tres? NO, dos ja s'han despenjat d'aquest grup perquè no s'havien adonat del que significava realment aquest missatge.

Sota l'argument de que els seus electors varen votar a les persones i no el grup, aquests individus s'aferren a unes cadires que no els hi corresponen. És molt difícil de defensar aquesta opinió quan no varen aparèixer a cap cartell de propaganda electoral ni varen organitzar cap míting on donessin a conèixer les seves idees, no les del grup, les seves. Idees pròpies que marquessin un distanciament de les de PxC.

Seguint aquest argument, si ells sols ja eren tant coneguts al poble, perquè no es varen presentar sota les seves pròpies sigles?
Així doncs, deixant de banda la poca confiança que inspiren dues persones amb tant poca capacitat d'anàlisi com per no adonar-se d'on es ficaven, a qui representen? Ja no representen al grup que els va ficar en aquesta posició, per tant ja no representen als electors que els hi varen fer confiança.
Amb quin dret s'asseuen a les seves cadires de regidors?
La nostra opinió és que el dret que ells defensen és el d'escalfar la cadira i cobrar a final de mes.

Un cop més la política municipal ens porta a recordar el pati del col·legi on cantàvem la cançó d'en Pere de la cullera:

Dolent més que dolent, Que dirà la gent?
Que diguin el que vulguin que jo ja estic content

“Nosaltres cuidem dels nostres”

 Amb les últimes notícies que podem llegir als diaris sobre els nomenaments de càrrecs del senyor Torremadé ens sembla ben bé sentir la veu del “padrino” dient : 

Els nomenaments que estem veient aquests últims dies als diaris semblen premis a la fidelitat cap a companys de partit. 

Quantes hores té el dia d'un polític? El mateix Jaume Torremadé ja va explicar que se'ls hi vindria molta feina a sobre pel simple fet de governar en minoria, com justifica doncs el nomenament (de Rosa Portulas) d'una regidora de l'ajuntament com a assessora de la diputació sense deixar el seu càrrec de regidora? El dia té les hores que té, i dubtem que aquesta senyora pugui ser a dos llocs a l'hora per complir amb les seves obligacions. El que no posarem en dubte és la seva capacitat per cobrar dos sous.

 

Per no parlar del cas del nou cap de gabinet (Ferran Pedró), una persona que desconeix la problemàtica del nostre poble ja que ni tan sols viu aquí,  això sí,  que sigui un home de partit no té res a veure amb la seva elecció.

O l’ex-regidora (Tona Torres) que anava número 10 a les llistes i va quedar fora per poc del nou govern convergent, ara ha estat nomenada adjunta a l’alcaldia, donant-se la circumstància que ella cobrarà més que altres regidors amb responsabilitat d’àrea.

Amb aquestes afirmacions no volem posar en entredit ni les capacitats de treball ni la preparació d'aquestes persones, però si deixar clar que de ben segur que a Salt podríem trobar gent igual de preparada o més i no hauríem d'indignar-nos amb les acumulacions de diners i de càrrecs en mans dels mateixos noms de sempre.

Tots els diners que reben tant el govern central, com les diputacions i els ajuntaments, surten d'un sol lloc, les nostres butxaques i és indignant que es vantin d'apretar-se el cinturó retallant-se el sou per ajudar a les comunitats de veïns, quant després com qui no vol la cosa recuperen el perdut escanyant la diputació que ha de donar els diners a l'ajuntament.

Winston Churchill a la segona guerra mundial només li va poder prometre al poble d'Anglaterra sang, suor i llàgrimes. CiU ara ens EXIGEIX el mateix per superar la crisi, nosaltres preferim allò de que primer cal predicar amb l'exemple.

Als pobres / incívics ni aigua

 En referència al article publicat per IPS a Tot Salt  amb el capçal  “ als pobres ni aigua”, nosaltres  l’hauríem encapçal.lat   “ als incívics ni aigua “   o es que  hem de permetre , en nom del bonisme i de ay pobrets quina pena, que a Salt es degradin dia  a dia , els espais públics on tot estigui permès, on amb l’excusa de  que  on viuen no tenen aigua, puguin utilitzar  a les  fonts públiques   con a quarto de bany  públic  on rentar-se el cap , els peus o lo que cuelga, davant de tothom,i ja posats, donat que ja que  tampoc poden tirar de la cadena, que facin les  seves  necessitats al costat de la font, i de passo  els, okupas, podrien  fer-hi una cabana de fulles de palmera al costat de la font,  i així els turistes ja no haurien de anar a fer safaris fotogràfics  a l´Africa  tropical.

Els Ajuntaments de Girona ,Barcelona, Madrid  o de les principals capitals  europees Paris, Londres o New York, podrien prendre exemple de Salt, i Així tornar a l’edat de pedra.

Els de IPS , o se els  en va l’olla, o aspiren al títol de Madre Teresa, la solució no es aquesta, al  nostre entendre, si no  utilitzin  els  Ajuts que reben de l’ajuntament, per pagar els rebuts  de la comunitat, de l’aigua i de la  llum, en lloc de comprar- se una televisió de  plasma  o  un mòbil i passar-se el dia  parlant per telèfon, per exemple o que les seves comunitats  religioses,  col·laborin  amb ajuts complementaris, amb  part dels diners que tenen per fer  macro-mezquites.

Embolica que fa fort

Ja tornem a  ser-hi pel  troc, ja feia maça  temps que no es parlava  de Salt. EL nostra  alcalde el que pretén  curar  un càncer amb una aspirina, d’intenció hi es , però el remei es un altra. Ell , que es metge  sap  que els càncers tenen solució si es detecten  al principi de tot, però que quan son terminals  no tenen cura possible. La pregunta que ens  fem els  Saltencs  es, perquè la mitjana  de població d’immigrants de la majoria de municipis es del 16%  i Salt en te el 48% de reconeguts?   contant  amb els que no estan en nòmina, serem  mes del 60%.

El desmadre va començar precisament durant el seu  últim mandat, i es va desmadrar del tot durant  el del PSC, es el resultat del bonisme,  i de la xocolata del lloro per tothom, Salt es  la terra de promissió, i la ONG  municipal mes gran del Pais, es per  aixó que la portaveu de Caritas de Girona estava  tan encantada amb l´anterior govern municipal, per  fer-se´n càrrec del la meitat de la seva clientela del Gironés.

Es evident i prioritari que l´actual equip de govern , ha de posar fil a l’agulla  per regularitzar i controlar tot aquest  desgavell, però repartir el nostra problema per els municipis de l’entorn   no es factible i menys  sense el consens dels alcaldes  afectats .

Quina es doncs la solució, difícil i complicat, però pensem que , en primer lloc , s’hauria d’actualitzar  el padró municipal, per saber qui viu a cada escala i que está legalitzat i qui no ho està, en segon lloc , tancar Salt 70 i revisar  cas  per cas, tots els ajuts  i subsidis  que s’atorguen als immigrants , donant-los únicament  i per un termini delimitat en el temps, als  que reuneixin les condicions requerides i estiguin al corrent de pago de les seves obligacions ciutadanes ( comunitats, aigua , llum, impostos municipals etc ) i per descomptat, retirar  els ajuts  i subsidis a  tots aquells que n’abusen i n’han fet el seu  modus vivendi  in eternum,  m’entres prenen el té   asseguts , tot el dia, en els bars de la Plaça de Catalunya.

M’entres no tallem  el pol d’atracció  que es  el  lògo de  “ a Salt tot de franc “ no aturarem  l’arribada continua d’immigrants ,organitzada i dirigida  per les  màfies locals  i pot ser que  quan molts vegin que se els ha acabat el negoci  de viure gratis a costa nostre.  

De Salt al cel.

Aquesta sembla ser la frase que li passa pel cap al Sr. Anglada cada cop que al nostre poble passa algun fet digne de sortir a les noticies, encara que el desgavell que s'ha viscut dins el seu partit sigui (en part) el centre d'aquestes.

De la situació sentimental que visquin els seus components nosaltres ni en tenim res a dir, ni és la nostra intenció ficar-hi cullerada, però sí volem fer reflexionar als seus electors sobre la poca fiabilitat dels seus representants a l'ajuntament, tant del senyor Anglada que no dubta a fitxar qualsevol persona disponible deixant de banda els seus ideals de puresa racial, com la poca cultura política dels seus integrants que ara diuen que no sabien on es ficaven ja que desconeixien els autèntics ideals que representava PxC.

La presència del Sr. Anglada a la vila no hauria estat malament si s'hagués limitat a intentar posar ordre dins les seves files, llàstima que a més hagi de ficar el nas dins la política municipal  per a encendre els ànims amb l'afer de la ubicació dels centres de culte.

Nosaltres des de bon començament hem donat suport a la ubicació d’aquests als polígons industrials per a evitar situacions com talls de carrers il·legals, ocupacions indegudes de la via pública i per suposat acabar amb les cessions d'equipaments públics amb guany 0 i assumint-ne els costos de neteja i calefacció. Ara bé, això no vol dir convertir els pocs terrenys disponibles per a la indústria que tenim al poble en un fòrum de les religions mundials. De ben segur que altres pobles dels nostres voltants amb més disponibilitat de terreny també poden assumir algun centre de culte. O aquests han de ser tots a Salt perquè als altres llocs fan lleig?

Pel que fa a les manifestacions volem deixar clar que tot i el nostre rebuig cap a les idees extremistes que defensa PxC tenen el mateix dret a manifestar-se que qualsevol altre partit, tot i això considerem encertada la decisió de la conselleria d'interior de prohibir-la per el risc d'aldarulls que comporta, de la mateixa manera que s'hauria d'haver prohibit la contra-manifestació que es va dur a terme.

És molt fàcil venir de fora del poble a encendre els ànims dels immigrants amb crits racistes i quan comencen els disturbis fotre el camp com fa el Sr. Anglada, al igual que és molt fàcil cridar per la defensa de la construcció d'un centre de culte a Salt i després marxar cap a Girona com fa el Sr. Jordi Navarro de la CUP. És molt còmode donar suport a instal.lacions que s’ubicaran a les viles dels altres.

Tant el Sr. Anglada com el Sr. Navarro ja formen part dels seus consistoris pertinents, i encara que són lliures de donar les seves opinions els agraïriem que anessin a muntar merdes als seus pobles que nosaltres ja tenim prou amb els nostres.

En el programa electoral de CiU hi vèiem algunes actituds que generaven esperança, però a punt d’exaurir-se el marge de cortesia per a evaluar l’acció de govern des de l’alcaldia només s’estan realitzant una sèrie de propostes difícils de dur a terme sense la col·laboració dels pobles veins als quals les coses ja els hi estan bé com estan. Ens comença a preocupar que les propostes del Sr.Torramadé no es vegin reflexades en accions a peu de carrer.

Inauguració de la seu de Gent Per Salt