SALT I EL SEU COMERÇ

Sobre l’article aparegut al la premsa local referint-se al comerç de Salt  nosaltres hi estem d’acord amb  “ quasi tot “  menys en el fet de que , si estem com estem ,no es perquè els comerciants no s’hagin sabut “  reinventar “  sinó mes aviat, per la deixadesa d’inoperància i la falta de previsió  , tant dels anteriors equips de govern com de la federació de comerciants que  era qui hauria de haver vetllat per evitar la degradació del nostre  comerç, enfrontant-se amb  els responsables de torn en defensa  dels interessos del comerç i del poble, en lloc de posar el cap sota l’ala  per  no perdre els privilegis de les  subvencions  que l’ajuntament els dona. Resultat , avui la Zona Centre  es el mes semblant a un Zoco marroquí, on  quasi no s’hi troba  cap comerç que desperti l´interés del client de qualitat. Però clar  el mes fàcil es donar la culpa  als altres , als fotuts comerciants “de tota la vida” , a qui  sinó.

Volem  lloar, l’esperit i l’empenta  de la nostra regidora de comerç  la Sra Fanny Carabellido, en fer propostes i esposar-nos  idees per rellançar l’activitat del  comerç de proximitat de l´interior del poble,  encara que no sàpiga com fer-ho  ni tingui recursos  per dur-les a terme. Pot ser  hauria de tenir en compte  que el que cal resoldre, per donar viabilitat al seus projectes, es que el comerç de  Salt gaudeix d’uns bons accessos, places de pàrquing  en zones blaves i seguretat ciutadana, tan per la gent del poble, com per la gent que vulgui  visitar-nos.

Per altre part, ens sembla que   encara no te gaire clar , malgrat que  ens consta que se l’hi  ha explicat , del perquè de sobta  s’han reactivat  dues  Associacions de Comerciants , dons per allò de “ si vols esser ben  servit festa tu mateix el llit “  que es el mateix que dir que perquè estan descomptents i defraudats per la  nul·la gestió de la federació de Comerciants , a la qual  estaven fins  ara  integrades , en la representació dels interessos del comerç de Salt   que   amb el seu silenci i absentisme  els ha portat a  l´actuàl estat de degradació en que es troba el nostre comerç local. Ho prova el fet que han passat de tenir mes de 150 socis a tenir-ne poc mes d’una cinquantena.

Tampoc sembla que tingui clar que  el comerç de Salt  tingui “necessitats molt diferents”   ,  tal i com  ella  diu. El comerç de Salt te una ùnica  necessitat conjunta i  que es  ,  surtir del pou en que es troba.

ELS MISERABLES

La solidaritat és un dels millors sentiments de l'ésser humà, la capacitat de sentir quan algú ho esta passant malament i la necessitat de donar-li un cop de mà, un bonic sentiment que algun expert en màrqueting ja s'ha afanyat a apropiar-se per a dignificar la imatge d'una entitat bancària, que amb el nom de lloguers solidaris està oferint pisos a la plaça Catalunya de Salt per 150 euros al mes.

Esperem no ser mal interpretats, la mesura d'oferir pisos a baix preu per a gent que està passant per mals moments és molt lloable, però no deixa de tenir un punt de cinisme quan molta de la gent que necessita aquesta solidaritat ha estat desnonada de casa seva. Haurien estat solidaris si no haguessin desnonat ningú, és molt hipòcrita que el mateix banc que ha obtingut aquests pisos fent-ne fora els ocupants que passaven penúries econòmiques ara es disfressin de mare Teresa de Calcuta per oferir-los a altres persones en la mateixa situació, només una cosa ha canviat, el nom del propietari.

Perquè al cap i a la fi l'objectiu és mantenir els pisos en condicions i que no els okupin, si s'ha de rebentar el preu de mercat per aconseguir-ho, endavant, de passada netegen una mica la mala imatge i quan sigui el moment ja es vendran el pis. L'important es que aquest estigui ben cuidat no fos cas que s'haguessin de gastar més diners en vigilar-lo o reformar-lo.

I quan parlem del tema de rebentar el preu del lloguer no estem defensant els especuladors, si no la situació de moltes famílies joves que veient-se a l'atur han tornat a casa dels pares i amb el preu del lloguer de la seva vivenda fan front a la hipoteca dels bancs solidaris, a qui no els hi vindria malament un pis més per oferir als necessitats.

Però fins i tot en la solidaritat hi han diferències, un pis a la placa Catalunya de Salt 150 Euros, si el vols a la zona de Germans Sàbat 300. En aquestes condicions és poc probable que Salt deixi mai de ser considerat un Gueto si els bancs pretenen fer-hi venir la gent amb més risc d'exclusió social, els pobres més pobres cap a les zones on més castiga la crisi. Difícilment així es redreçarà la situació i la imatge del nostre poble.

Aquesta vegada els miserables no són els pobres, són els bancs que embruten un sentiment noble amb l'objectiu de treure diners al preu que sigui, un altre mostra de l'avaricia que ens ha portat a la crisi que avui vivim.  No és que no tinguin consciència, és que la presten al 15% d'interès.