ELS MISERABLES

La solidaritat és un dels millors sentiments de l'ésser humà, la capacitat de sentir quan algú ho esta passant malament i la necessitat de donar-li un cop de mà, un bonic sentiment que algun expert en màrqueting ja s'ha afanyat a apropiar-se per a dignificar la imatge d'una entitat bancària, que amb el nom de lloguers solidaris està oferint pisos a la plaça Catalunya de Salt per 150 euros al mes.

Esperem no ser mal interpretats, la mesura d'oferir pisos a baix preu per a gent que està passant per mals moments és molt lloable, però no deixa de tenir un punt de cinisme quan molta de la gent que necessita aquesta solidaritat ha estat desnonada de casa seva. Haurien estat solidaris si no haguessin desnonat ningú, és molt hipòcrita que el mateix banc que ha obtingut aquests pisos fent-ne fora els ocupants que passaven penúries econòmiques ara es disfressin de mare Teresa de Calcuta per oferir-los a altres persones en la mateixa situació, només una cosa ha canviat, el nom del propietari.

Perquè al cap i a la fi l'objectiu és mantenir els pisos en condicions i que no els okupin, si s'ha de rebentar el preu de mercat per aconseguir-ho, endavant, de passada netegen una mica la mala imatge i quan sigui el moment ja es vendran el pis. L'important es que aquest estigui ben cuidat no fos cas que s'haguessin de gastar més diners en vigilar-lo o reformar-lo.

I quan parlem del tema de rebentar el preu del lloguer no estem defensant els especuladors, si no la situació de moltes famílies joves que veient-se a l'atur han tornat a casa dels pares i amb el preu del lloguer de la seva vivenda fan front a la hipoteca dels bancs solidaris, a qui no els hi vindria malament un pis més per oferir als necessitats.

Però fins i tot en la solidaritat hi han diferències, un pis a la placa Catalunya de Salt 150 Euros, si el vols a la zona de Germans Sàbat 300. En aquestes condicions és poc probable que Salt deixi mai de ser considerat un Gueto si els bancs pretenen fer-hi venir la gent amb més risc d'exclusió social, els pobres més pobres cap a les zones on més castiga la crisi. Difícilment així es redreçarà la situació i la imatge del nostre poble.

Aquesta vegada els miserables no són els pobres, són els bancs que embruten un sentiment noble amb l'objectiu de treure diners al preu que sigui, un altre mostra de l'avaricia que ens ha portat a la crisi que avui vivim.  No és que no tinguin consciència, és que la presten al 15% d'interès.