CAUSA - EFECTE

 

Segons dades oficials, el consistori de Salt dedica 600.000 € (100 milions de les antigues pessetes) a programes socials sense estar-hi obligats per llei, és a dir,   7 vegades  més  del que hi  destina qualsevol    altra ciutat amb el mateix nombre d’habitants. La pregunta és ¿per què? fàcil, per la Causa / Efecte. Ara estem pagant el resultat d'haver permès, durant els diferents mandats anteriors, l'arribada indiscriminada i descontrolada de persones sense un pla d'acollida al nostre municipi. Els diferents equips de govern s’han dedicat a crear taules de convivència (Laos, ciutadania i habitatge) però només per dir que fan alguna cosa perquè després de dotze anys ens diuen que necessiten més diners.
                                                                             Creixemen de població a Salt

 1998          2000 2002         2004   2006       2008  2010   2012
21.519 21.678 22.017 23.214 25.912 28.017 28.763 30.304 

Salt, amb un dèficit de més de 25.000.000 € i unes càrregues de més de 3.500.000 € anuals entre amortització i càrregues financeres, no es pot permetre el luxe de fer les funcions d'una ONG malgrat el que pugui pensar l’equip de govern i algun regidor que viu permanent a la figuera amb un lliri en una mà i una arpa en l'altre i que sempre abasten a l'hora de votar.

600.000 € és una sangria per les arques municipals del tot insuportable. Cal  adequar  la partida destinada a Assistència Social a les possibilitats del municipi, al igual que ho fan tots els altres  municipis que amb més  població  hi destinen una partida 7 vegades inferior a la de Salt.

Sempre hem dit que trobem a faltar centres socials en els diferents barris i zones del nostre municipi, pensant que això seria un canal per poder solucionar molts dels problemes de coacció i d'integració que tenim com a poble.
Però per posar un exemple, ens gastem més de 6.000.000 € (1.000.000.000 ptes.) en un pavelló que només l'utilitza una entitat. Amb aquest criteri no podem anar bé.

Assistència i ajuda social SÍ, per descomptat, però és del tot indispensable revisar els criteris en que es donen els subsidis i els ajuts i separar el gra de la palla,  evitant  pagar rendes vitalícies a persones que s’han instal•lat i especialitzat en aquest sistema de viure sense treballar des del primer dia que van arribar  i que ha estat el millor reclam i efecte crida que ha fet que arribéssim a aquesta situació.

En uns moments de retallades dràstiques en serveis bàsics i retallades pressupostàries de tota mena, i quan tots (menys alguns polítics) tenim grans problemes per arribar a final de mes, és un escarni i una burla veure com uns determinats col.lectius de nois joves de 15 a 20 anys es passen tot el dia en els parcs (Massana, Monar, Plaça Catalunya) sense res a fer i sense un futur proper. L'equip de govern no pot dir en una roda de premsa que fan el que poden i que el resta d'organismes no els donen ajuda suficient. Trobem a faltar plans de treball per als joves complementats amb estudis i plans per a majors de 45 anys.
El que més ens sorprèn és que la Sra Regidora de Serveis Socials que treballa en l’organisme públic d'ocupació no aporti cap pla com diem, però si estadístiques que no ens porten a cap lloc.
Com a municipi i poble no podem permetre que el futur de joves i persones de mitjana edat sigui el de prendre cafè o tè, esperant el dia d'anar a cobrar el seu subsidi.

En aquest mon res és de franc, tothom ha de posar-hi el coll per tirar el país endavant i un bona fórmula  son las contraprestacions, és a dir, subsidi social a canvi de treball  social. Asseure’s  amb la mà parada tota la vida  no és el camí.